Estimulació Medul·lar

Què és l’estimulació medul·lar?

L’estimulació medul·lar o estimulació dels cordons medul·lars posteriors és una tècnica que ha mostrat èxit en pacients seleccionats que pateixen dolor crònic. Es basa en el principi que els impulsos elèctrics bloquegen la percepció del dolor, que se substitueix per una sensació de formigueig a la regió dolorosa.

Un petit cable (un elèctrode) s’implanta a l’espai epidural, i es connecta a un generador que es col·loca sota la pell. El generador produeix senyals elèctrics de baix voltatge que es transmeten des de l’elèctrode a la medul·la oa nervis específics, i d’aquesta manera impedir que els senyals dolorosos assoleixin l’escorça cerebral. Mitjançant un control remot (un comandament especial), el pacient pot encendre i apagar l’estimulació elèctrica i ajustar la intensitat.

La majoria dels pacients descriuen les sensacions percebudes com una sensació agradable de formigueig en substitució del dolor de làrea corporal afectada.

Recentment es disposa a més d’una altra modalitat implantable: El Sistema de Neuroestimulació Medul·lar d’Alta freqüència, que produeix l’alleujament del dolor sense parestèsies ni rampes i que està indicat com a coadjuvant en el tractament del dolor crònic refractari del tronc i les extremitats, inclòs el dolor unilateral o bilateral.

Com s’implanta?

L’implant quirúrgic de l’estimulador es fa en dues fases:

• Fase de prova o test. Serveix per provar el sistema destimulació i comprovar si és eficaç per alleujar el dolor i si és satisfactori per al pacient. Es realitza sota sedació endovenosa i anestèsia local. Amb control d’imatge radiològica s’implanta un o dos elèctrodes a l’interior de la columna fins a deixar-los a l’espai epidural lumbar, dorsal o cervical (en funció de quina part del cos es trobi el dolor). L’extrem oposat de l’elèctrode es fa sortir a l’exterior i es connecta a un aparell estimulador extern. Durant diverses setmanes el pacient portarà l’estimulador extern i anirà provant diferents modalitats d’estimulació, per així valorar si el dolor s’alleuja i si val la pena l’implant definitiu.
• Implant definitiu. Es realitza de la mateixa manera mitjançant sedació i anestèsia local. Es realitza una incisió a la zona del gluti, de l’abdomen o del tòrax, en funció d’on es trobin els elèctrodes i d’on sigui més còmode per al pacient, i s’introdueix sota la pell un generador d’impulsos (semblant a un marcapassos cardíac ). Es connecta el generador als elèctrodes que estan al veïnatge de la medul·la, passant-los per sota la pell. A partir d’aquest moment les modificacions a realitzar en el funcionament dels elèctrodes es faran mitjançant un comandament extern per control remot, i els podrà fer el mateix pacient.

És habitual que durant les primeres setmanes calgui fer ajustaments als paràmetres elèctrics d’estimulació, perquè l’alleujament del dolor sigui òptim.

Quins pacients se’n poden beneficiar?

L’estimulació medul·lar s’ha mostrat eficaç en pacients afectes de les malalties següents:

• Dolor lumbar o cervical irradiat a les extremitats després de cirurgia fallida.
• Síndrome de Dolor Regional Complex (Distròfia Simpàtic Reflexa).
• Dolor anginós refractari.
• Dolor crònic per isquèmia d’extremitats inferiors.

Tot i els resultats prometedors, l’estimulació medul·lar no és la primera opció terapèutica que cal contemplar. S’ha de reservar per a pacients que hagin fracassat tots els altres tractaments farmacològics, rehabilitats i mínimament invasius.

Estil de vida després de l’implant

• No conduir o manejar maquinària pesada mentre l’estimulador està en marxa. Podeu anar com a passatger.
• Tot i que els elèctrodes estan fixats a la columna amb un sistema especial, no obstant poden mobilitzar-se, la qual cosa pot succeir, i cal recol·locar-los. Per això cal tenir en compte que els portadors d’un sistema d’estimulació no podran fer exercici físic extenuant ni esports que suposin flexió i extensió de la columna. Tampoc no es recomana que carreguin pesos ni facin esforços.
• Amb un estimulador medul·lar no es recomana realitzar procediments de radiofreqüència, ni fer ressonàncies magnètiques.
• Els estimuladors medul·lars poden fer sonar alarmes de detectors de metalls (com als aeroports). Cal dur una identificació especial sempre que certifiqui que porta implantat un sistema d’estimulació.
• Durant el vol, el personal us pot demanar que apagueu l’estimulador durant l’enlairament i l’aterratge.
• Alguns estimuladors poden ser sensibles als controls antirobatori d’alguns comerços, i produir variacions en l’estimulació mentre es creuen. Si hi ha dubtes, és millor apagar l’estimulador en passar pels controls.
• El comandament de l’estimulador actua com un imant, de manera que és recomanable mantenir-lo una distància d’almenys 5 cm de bandes magnètiques com targetes de crèdit i discos durs.

CONTACTAR

Opinions dels Pacients